Presència/absència de l'article

Si el topònim no es troba dins una frase d'un text (per exemple, en rètols o mapes):

1. Els topònims del grup A –ço és els genèrics– van sense article: Coll de Sóller, Barranc d'Algendar, Golf de Roses (la majúscula del genèric és per la posició inicial absoluta).

2. Els topònims del grup B o C no han de perdre l'article: El Pla de na Tesa, La Font d'en Carròs, El Voló (la majúscula de l'article és per la posició inicial absoluta).

Pot ocórrer que un determinat topònim identifiqui una realitat corresponent al significat estricte del seu genèric i alhora una altra realitat posterior no corresponent ja al genèric. Per exemple port/Port de Sóller designa un port (port de Sóller) i un nucli de població (el Port de Sóller). En aquest cas, com que un rètol es referirà alhora a les dues realitats pot anar en qualsevol cas sense article.

Vegeu la pàgina sobre majúscules i minúscules.

3. Per a ordenar alfabèticament una llista de topònims s'ha de procedir de la manera següent:

Forma de l'article

En els registres formals (textos vehiculats en varietat estàndard, rètols, nomenclatura oficial), les diferents variants geogràfiques de l'article pròpies de la llengua col·loquial s'han d'ajustar a les formes pròpies de la llengua estàndard. Per exemple, els topònims insulars la Pobla, les Salines, el Mercadal, Sant Llorenç del Cardassar, la Llotja, les Voltes, etc. (col·loquialment sa Pobla, ses Salines, etc.).

A les Illes Balears és molt estesa la creença que els topònims "per la seva pròpia naturalesa" s'han d'escriure amb article salat tant en els registres informals com en els formals. Això no té cap fonament científic ni històric. És un pur prejudici lingüístic, fruit de l'anòmala situació de l'estàndard i de la llengua. És la mateixa mentalitat que duu a escriure en textos normals coses com la Festa des Vermar, la Fira de Sa Perdiu, el cartell de Sa Rua, els participants a Ses Beneïdes, etc.; mentalitat generada per una concepció folkloritzant de la llengua (el tipisme de les "coses nostres"), i reforçada per la pràctica folkloritzant anàloga de la premsa en espanyol.

Durant les èpoques de normalitat lingüística a les Illes Balears els topònims s'escrivien amb article literari, el propi de la llengua culta i escrita tradicional. Va ser la pèrdua d'aquest model lingüístic i la castellanització que causaren l'aparició del prejudici i la pràctica folkloritzant esmentats.

Els articles dels topònims són articles normals i corrents. Per això s'escriuen en minúscula i formant contraccions normals amb les preposicions (al, del, dels). Per això la normalitat consistein en el fet que cada parlant diu col·loquialment els topònims amb l'article que correspon a la seva pròpia varietat lingüística col·loquial, no en l'article de la varietat de la zona on es troba el topònim. I si un parlant maneja articles diferents per a registres diferents, res més normal que adaptar l'article del topònim al registre corresponent, sense fer mescladisses.

El fet que un article sigui part d'un topònim no exclou que aquest article pugui estar subjecte a variabilitat. En la llengua real és variable. Per exemple, la forma col·loquial mallorquina es Llombards esdevé sos llombards després de la preposició amb (variació dependent del context sintàctic); i mentre que els habitants d'Alcúdia diuen sa Pobla, els de Pollença diuen la Pobla (variació diatòpica).

La no observància d'aquesta norma tan senzilla és causa a les Balears d'una pràctica estilística farcida d'incoherències i d'una mescladissa de formes que no poden més que ferir el bon gust i el bon sentit de la llengua. Vegeu-ne aquesta mostra.

Vegeu aquesta declaració del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears.

Observació: Tot el que hem dit fins ara no lleva que sigui ben lícit que els toponimistes puguin fer reculls de topònims consignats en llur forma col·loquial, i, doncs, amb article col·loquial, igual que els dialectòlegs confeccionen repertoris del lèxic dialectal d'una comarca o regió. En aquest cas, fins i tot, està justificada la transcripció amb altres marques lingüístiques locals, a fi d'aportar més informació. El que seria desitjable és prou cultura lingüística per a diferenciar usos i registres i no concebre els topònims com res diferent del que són: peces normals de la llengua.

Manca d'article

Els topònims que tenen la paraula Mar a la part determinant solen ometre l'article. Per exemple, Consolat de Mar (no Consolat de la Mar), llotja de Mar (no llotja de la Mar); i a Palma hi ha [carrer de la] porta de Mar (no de la Mar), murada de Mar (no de la Mar), i fins i tot, per analogia, proposam parc de Mar (més que parc de la Mar).