Document de concessió d'un senyal als jurats de Mallorca pel rei Sanç

 

Ampliació

 

Sancius Dei gratia Rex Maioric[arum], Comes Rossiliones etc., fidelibus suis juratis et probis hominibus Maioric[arum] salutem et gratiam. G[uilelmus] de Montesono, Berengarius Dominici, Bernardus Umberti et Raimundus de Palaciolo ambaxatoris vestri ad nostram presenciam venientes pecierunt a nobis suplicando ut vobis et universitati civitatis et Regni Maioric[arum] signum portando in vexillis et aliis [ 1 ] concedere dignaremur, et super signo huiusmodi, deliberatione habita, vestris beneplacitis favorabiliter annuentes concessimus signum videlicet quod in parte superiori sit signum nostrum regale bastonatum et in parte superiori signum castri albi positi in livido, quod dicti vestri ambaxatores depingi fecerunt in papiro et vobis portant, volentes et statuentes quod tale sit signum [ 2 ] et omnium de regno maioric[arum], si illud duxeritis acceptandum. Datum in Montepesulano, XIX kalendas Ianuarii, anno Domini Mº. CCCº. XIIº.

1. prodigiis / pedagiis
2. nostrum / vestrum

 

Traducció:

Sanç, per la gràcia de Déu rei de Mallorques, comte del Rosselló, etc. als seus fidels jurats i prohoms de Mallorques, salut i gràcia. Guillem de Montsó, Berenguer Domènec, Bernat Umbert i Ramon de Palol, ambaxadors vostres, venint a la nostra presència ens demanaren suplicant que ens dignàssim a concedir a vosaltres i a la Universitat de la ciutat i regne de Mallorques un senyal per a portar a [vexillis] i altres [prodigiis], i havent deliberat sobre aquest senyal, acollint favorablement els vostres desigs, us concedim un senyal que en la part superior hi hagi el senyal nostre reial barrat i en la part superior el senyal d'un castell blanc posat sobre [livido], que els dits vostres ambaixadors feren pintar en paper, i us el porten, volent i instituint que tal sigui el senyal [nostre/vostre] i el de tots el del regne de Mallorques, si considerau que ha de ser acceptat. Donat a Montpeller el 19 de les kalendes de gener [14 de desembre], any del senyor 1312.

 

Comentaris:

Hi ha el problema de transcripció d'algunes paraules del text llatí: prodigiis [1] i el mot 2, que no és clar si diu nostrum (com sembla) o vestrum (com tocaria pel sentit).

La traducció exacta de vexillis i prodigiis ens ajudaria a saber quina classe de senyal es concedeix. Els diversos estudiosos del document han parlat de banderes, estendards, insígnies, penons, llocs... de manera poc precisa.

El livido s'ha traduït per morat, però la pràctica iconogràfica posterior indica que seria millor traduir-ho per blau.

La repetició del mot superiori és la cosa més problemàtica. És possible que aquesta còpia ometi per error del copista alguns mots del document original.

La millor hipòtesi és que aquest document es refereix al blasó quarterat de la ciutat, que és l'únic que recull la documentació gràfica a partir del segle XIV. Això és el que cregueren i digueren historiadors anteriors a Benet Pons i Fàbregues, com Joaquim Maria Bover.

Si algú pot aportar alguna dada o opinió per a resoldre els dubtes d'interpretació del document farà un bon servei a la vexil·lografia. Contacte

 

L'opinió d'Armand de Fluvià
(el major expert en heràldica del país)