Llei 1/2003, de 19 de febrer (DOGC 3826, del 20), d'universitats de Catalunya


Preàmbul
(...)
L’ensulsiada de 1714 s’emportà les universitats històriques. Durant el segle XVIII la Junta de Comerç
promogué a la ciutat de Barcelona una activitat educativa d’esperit alhora modern i pràctic. La
restauració, llargament reivindicada, de la Universitat de Barcelona l’any 1837 fou un gran pas endavant
en el redreçament universitari. Milà i Fontanals, Duran i Bas i d’altres intel·lectuals de la Renaixença en
foren professors. En l’àmbit mèdic, podríem esmentar les recerques de Ramón y Cajal i de l’escola de
fisiologia d’August Pi i Sunyer. La universitat restaurada fou, però, una universitat burocràtica i de
dependència molt centralitzada, una universitat provincial i subordinada -llevat del parèntesi dels anys
trenta del segle XX, fins al 1954 no es pogueren atorgar doctorats a la Universitat de Barcelona-, on la
realitat de Catalunya trobava dificultats d’expressió i la seva llengua pròpia era totalment absent.
(...)
L’europeïtzació i la internacionalització també es promouen amb la mobilitat d’estudiants i de professors.
La mobilitat fomenta la integració europea, l’aprenentatge de llengües i el coneixement i el diàleg entre
cultures. Pel que fa a la recerca i al doctorat, cal afegir que la mobilitat és conseqüència necessària de la
universalitat del saber i de la recerca científica.
La internacionalització i la mobilitat han d’ésser compatibles amb el manteniment de la presència de les
característiques culturals de Catalunya a la universitat i, en particular, de la llengua pròpia, que és també
la llengua pròpia de les universitats catalanes. Tota llengua de cultura necessita ésser viva i forta a
l’ensenyament superior; això ho sabien prou bé els qui impulsaren els processos d’obertura de la
universitat a la realitat catalana durant els segles XIX i XX. Avui som en una situació molt millor que la
d’ells, però mantenir allò que s’ha aconseguit exigeix i exigirà un esforç continuat i, alhora, la pràctica
sostinguda d’una política de foment.
(...)
La Llei s’estructura en un títol preliminar i vuit títols. El títol preliminar defineix el sistema universitari de
Catalunya com el que és integrat per les universitats establertes a Catalunya, que es relacionen, i també
per les que siguin creades o reconegudes en endavant per Parlament de Catalunya, i detalla els
objectius i els principis informadors del sistema universitari de Catalunya, els quals inspiren la resta de
preceptes de la Llei. Es defineix el català com a llengua pròpia de les universitats de Catalunya, tot
remetent-ne la regulació a la normativa vigent en aquesta matèria, en concret a la Llei 1/1998, del 7 de
gener, de política lingüística, que reconeix el dret del professorat i l’alumnat a expressar-se en la llengua
oficial que prefereixin. En aquest sentit, el professorat ha de tenir les competències lingüístiques
necessàries, d’acord amb les exigències de la tasca docent.
(...)

TÍTOL PRELIMINAR

Disposicions generals


Article 3
Objectius del sistema universitari de Catalunya
1. Les universitats del sistema universitari de Catalunya tenen com a objectius fonamentals:
d) La incorporació de la llengua catalana a tots els àmbits del coneixement i la contribució al procés de
normalització de l’ús científic, cultural i social del català.

Article 6
Llengua
1. El català és la llengua pròpia de les universitats de Catalunya i, per tant, és la llengua d’ús normal de
llurs activitats.
2. El català és la llengua oficial de les universitats de Catalunya, com també ho és el castellà. L’ús de les
llengües oficials en les activitats universitàries es regeix per la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política
lingüística.
3. En el marc de la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el Govern i les universitats, en
l’àmbit de llurs respectives competències, han d’estimular el coneixement i l’ús del català en tots els
àmbits de l’activitat universitària i fomentar-ne l’aprenentatge entre tots els membres de la comunitat
universitària.
4. D’acord amb la Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, el professorat universitari, llevat del
visitant i casos anàlegs, ha de conèixer suficientment les dues llengües oficials, d’acord amb les
exigències de llurs tasques acadèmiques. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el
Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de garantir que en els processos de selecció, d’accés i
d’avaluació es concreti el dit coneixement suficient.
5. El Govern, d’acord amb la normativa vigent i mitjançant el Consell Interuniversitari de Catalunya, ha de
procurar que l’accés i la incorporació de nous membres a la comunitat universitària no alteri els usos
lingüístics docents normals i el procés de normalització lingüística de les universitats.
6. El Govern i les universitats, en l’àmbit de les competències respectives, han d’establir programes de
foment del coneixement de terceres llengües que puguin incloure tant l’ús d’aquestes llengües en les
activitats acadèmiques de la universitat com l’oferta d’assignatures específiques de cada titulació.

TÍTOL II
La comunitat universitària

CAPÍTOL II
Els estudiants

SECCIÓ PRIMERA
Accés i mobilitat


Article 33
Mobilitat
El departament competent en matèria d’universitats i les universitats públiques han de portar a terme les
accions següents:
b) Aprovar programes per a fomentar l’accés a les universitats del sistema universitari de Catalunya,
especialment en els cursos més avançats, dels estudiants que procedeixin de fora de Catalunya, en el
marc del que estableix la normativa vigent a aquest respecte. Per a fer possible llur plena integració en
els estudis corresponents, el Govern de la Generalitat, mitjançant el Consell Interuniversitari de
Catalunya, ha d’establir sistemes per a promoure el coneixement suficient de la llengua catalana.

Article 35
Acolliment
Les universitats han d’establir mecanismes d’acolliment i d’assessorament dels estudiants de nou accés,
i també programes i activitats socials amb l’objectiu de facilitar-ne la integració en l’entorn universitari i en
el coneixement del país, la seva llengua i la seva cultura.

CAPÍTOL VI
El personal d’administració i serveis de les universitats públiques

Article 76
Formació i mobilitat
1. Les universitats públiques han de fomentar la formació del personal d’administració i serveis
mitjançant l’oferta de programes específics, especialment en el coneixement de terceres llengües i en
l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions.