Llei núm. 94/665 del 4 d'agost del 1994 relativa a l'ús de la llengua francesa
L'Assemblea nacional i el Senat adopten:Vista la decisió del Consell constitucional núm. 94-345 DC amb data de 29 de juliol del 1994,
El President de la República promulga la llei següent:
Article 1
Llengua de la República segons la Constitució, la llengua francesa és un element fonamental de la personalitat i del patrimoni de França.
És la llengua de l'ensenyament, del treball, dels intercanvis i dels serveis públics.
És el nexe privilegiat entre els estats que formen part de la comunitat francòfona.Article 2
L'ús de la llengua francesa és obligatori en la designació, l'oferta, la presentació, les instruccions d'ús, la descripció de l'extensió o les condicions de garantia d'un article o producte, com també en les factures i els rebuts.
Les mateixes disposicions s'apliquen a qualsevol publicitat escrita, parlada o audiovisual.
Les disposicions d'aquest article no són aplicables a la denominació dels productes típics i especialitats amb denominació estrangera coneguts per la major part dels ciutadans.
La legislació sobre les marques no impedeix l'aplicació dels paràgrafs primer i tercer d'aquest article a les mencions i als missatges registrats amb la marca.Article 3
Tota inscripció o anunci exposat a la via pública, en un lloc públic o als transports públics, i destinat a informar els ciutadans, ha de ser expressat en llengua francesa.
Si la inscripció és redactada contravenint les disposicions precedents per un tercer que la posa sobre un bé que pertany a persona pública [C1], aquesta ha d'intimar el tercer perquè, en un termini fixat per ella, i a compte del tercer, cessi la irregularitat constatada. Si la intimació no té efecte, tenint en compte la gravetat de la falta, l'ús del bé pot ser retirat al contraventor siguin quines siguin les estipulacions del contracte o els termes de l'autorització que li havien estat acordats.Article 4
Quan les inscripcions o anuncis esmentats a l'article precedent, fets per persones morals de dret públic o per persones privades que exerceixen una tasca al servei públic, són objecte de traduccions, aquestes han de ser com a mínim dues.
En el cas que les mencions, anuncis i inscripcions previstes als articles 2 i 3 d'aquesta llei es complementin amb una o diverses traduccions, la presentació al francès ha de ser igual de llegible, audible o intel×ligible que les altres presentacions en llengües estrangeres.
Un decret del consell d'Estat precisa els casos i les condicions en els quals aquest paràgraf pot ser derogat en el terreny dels transports internacionals.Article 5
Sigui quin sigui l'objectiu i la forma, els contractes de les persones morals de dret públic o de les persones privades que treballen al servei públic, han de ser redactats en llengua francesa. No poden contenir cap expressió ni terme estranger si es pot trobar l'equivalent en francès aprovat en les condicions establertes per les disposicions reglamentàries relatives a l'enriquiment de la llengua francesa.
Aquestes disposicions no s'apliquen als contractes signats per una persona moral de dret públic que porti a terme activitats de caràcter industrial i comercial realitzades íntegrament fora del territori nacional.
Els contractes esmentats en aquest article establerts amb un o més contractants estrangers poden contenir, a més de la redacció en francès, una o més versions en llengua estrangera igualment vàlides.
En un contracte fet amb vulneració del primer paràgraf, una part no pot valer-se d'una disposició en llengua estrangera que perjudicaria la part oposada.Article 6
Tota persona que participi en una manifestació, col×loqui o congrés organitzat a França per persones físiques o morals de nacionalitat francesa té el dret d'expressar-se en francès. Els documents distribuïts als participants abans i durant la reunió per a presentar el programa, han de ser redactats en francès i, a més, en una o més llengües estrangeres.
Quan en una manifestació, col×loqui o congrés s'han de distribuir als participants documents preparatoris o de treball, o publicar actes o memòries de treball, els textos o intervencions presentats en llengua estrangera han de tenir si més no un resum en francès.
Aquestes disposicions no s'apliquen a les manifestacions, col×loquis o congressos que concerneixen només els estrangers, ni a les manifestacions de promoció del comerç exterior de França.
Quan una persona moral de dret públic o una persona moral de dret privat que duu a terme una tasca de servei públic organitza manifestacions del tipus esmentat en aquest article, cal que disposi un servei de traducció.Article 7
Les publicacions, revistes i comunicacions difoses a França, que provenen d'una persona moral de dret públic, d'un particular que exerceix un servei públic o d'un particular que rep una subvenció pública, han d'anar acompanyades, almenys, d'un resum en francès, si es redacten en una llengua estrangera.Article 8
Els tres darrers paràgrafs de l'article L.121-1 del Codi de Treball són reemplaçats pels quatre paràgrafs següents:
«El contracte de treball fet per escrit ha de ser redactat en francès.
«Quan el lloc de treball esmentat al contracte només pugui ser designat amb un nom estranger sense correspondència al francès, el contracte ha de contenir una explicació en francès del terme estranger.
«Quan l'assalariat sigui estranger i el contracte sigui establert per escrit, cal fer-ne una traducció en la seva llengua, si ho demana. Tots dos textos són igualment vàlids. En cas de discordança entre tots dos textos, només el redactat en la llengua de l'assalariat pot ser invocat contra aquest.
«L'empresari no pot invocar en contra de l'assalariat unes clàusules que vulnerin aquest article.»Article 9
I L'article L.122-35 del Codi de Treball és completat amb l'apartat següent:
«El reglament intern ha de ser redactat en francès. Pot anar acompanyat de traduccions a una o més llengües estrangeres.»II És afegit, després de l'article L.122-39 del Codi de Treball, l'article L.122-39-1 següent:
«Article L.122-39-1
«Qualsevol document que comporti obligacions per a l'assalariat o disposicions que siguin necessàries per a l'execució de la seva feina, ha de ser redactat en francès. Aquest pot anar acompanyat de traduccions a una o vàries llengües estrangeres.
«Aquestes disposicions no són d'aplicació als documents rebuts de l'estranger o destinats a estrangers.III Als paràgrafs primer i tercer de l'article L.122-37 del Codi de Treball, on diu: «articles L.122-34 i L.122-35», ha de dir: «articles L.122-34, L.122-35 i L.122-39-1»
IV És afegit, després de l'article L.132-2 del Codi de Treball, l'article L.132-2-1 següent:
«Article L.132-2-1
«Els convenis i acords col×lectius de treball i els convenis d'empreses o establiments han de ser redactades en francès. Qualsevol disposició redactada en llengua estrangera no pot oposar-se a l'assalariat afectat.»Article 10
El tercer paràgraf de l'article L.311-4 del Codi de Treball és el següent:
«3r.- Un text redactat en llengua estrangera.
«Quan el lloc de treball ofert no pot ser sinó designat per un terme estranger sense correspondència en francès, el text francès n'ha de comportar una descripció prou detallada per a no induir a l'error en el sentit del 2n paràgraf esmentat.
«Les prescripcions dels dos paràgrafs precedents s'apliquen als serveis a realitzar en territori francès, sigui quina sigui la nacionalitat de l'autor de l'oferta o de l'empresari, i als serveis a realitzar fora del territori francès quan l'autor de l'oferta o l'empresari és francès, encara que una de les condicions requerides sigui el coneixement perfecte d'una llengua estrangera. Tanmateix, els directors de publicacions redactades, totalment o només en part, en llengua estrangera poden, a França, rebre ofertes de feina redactades en aquesta llengua.»Article 11
I La llengua de l'ensenyament, dels exàmens i de les oposicions, i així mateix la de les tesis i de les memòries als centres d'ensenyament públics i privats, és el francès, llevat d'excepcions justificades per les necessitats d'ensenyament de llengües i cultures regionals o estrangeres o quan els educadors són professors associats o convidats estrangers.
Les escoles estrangeres o destinades especialment a acollir alumnes de nacionalitat estrangera, i els centres que realitzen un ensenyament de caràcter internacional, no estan sotmesos a aquesta obligació.II Desprès del segon paràgraf del primer article de la Llei núm. 89-486, de 10 de juliol de 1989 sobre l'orientació de l'ensenyament, hi és afegit el paràgraf següent:
«Un dels objectius fonamentals de l'ensenyament és el domini de la llengua francesa i el coneixement de dues altres llengües».
Article 12
Abans del primer capítol del títol II de la Llei 86-1067 del 30 de setembre de 1986 relativa a la llibertat de comunicació, hi és afegit l'article 20-1 següent:«Article 20-1
«L'ús del francès és obligatori en el conjunt de les emissions i missatges publicitaris als organismes i serveis de radiodifusió sonora o televisiva, sigui quina sigui llur manera de difusió o de distribució, llevat de les obres cinematogràfiques o audiovisuals en versió original.
«Sota reserva de les disposicions del 2n bis de l'article 28 d'aquesta llei, el paràgraf precedent no és d'aplicació a les obres musicals redactades, totalment o parcialment, en llengua estrangera.
«L'obligació establerta al primer paràgraf no és aplicable als programes, parts de programes o publicitats incloses en aquests últims concebuts per a ser difosos íntegrament en llengua estrangera o que serveixen per a aprendre una llengua estrangera i tampoc als que retransmeten esdeveniments culturals.
«Quan les emissions o els missatges publicitaris esmentats al primer paràgraf del present article vagin acompanyats de traduccions en llengües estrangeres, la presentació en francès ha de ser igual de llegible, audible o intel×ligible que la presentació en llengua estrangera.»Article 13
La Llei 86-1067 de 30 de setembre de 1986 ja esmentada és modificada d'aquesta manera:I Després del sisè apartat del II de l'article 24 és afegit el paràgraf següent:
«- el respecte a la llengua francesa i l'extensió de la francofonia.»
II A l'article 28 és afegit, després del 4t, un 4t bis redactat així:
«4t bis. Les disposicions apropiades per a consolidar el respecte a la llengua francesa i l'extensió de la francofonia»
III A l'article 33 és afegit, després del 2n, un 2n bis redactat així:
«2n bis. Les disposicions apropiades per a consolidar el respecte a la llengua francesa i l'extensió de la francofonia».
Article 14
I L'ús d'una marca de fàbrica, de comerç o de servei constituït d'una expressió o d'un terme estranger queda prohibit a les persones morals de dret públic des del mateix moment que existeix una expressió o un terme francès equivalent aprovat en les condicions previstes per les disposicions reglamentàries relatives a l'enriquiment de la llengua francesa.
Aquesta prohibició afecta els particulars que realitzen una tasca de servei públic, quan la duen a terme.II Les disposicions d'aquest article no s'apliquen a les marques utilitzades per primera vegada abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei.
Article 15
L'atorgament, per les col·lectivitats o establiments públics, de subvencions de qualsevol natura se subordina al respecte de les disposicions d'aquesta llei pels beneficiaris.
Qualsevol falta en aquest assumpte pot ocasionar, després que l'interessat hagi estat intimat a presentar les seves observacions, la restitució total o parcial de la subvenció.Article 16
A més dels oficials i agents de policia judicial que actuen conformement a les disposicions del codi de procediment penal, els agents esmentats als [C2]1r, 3r i 4t de l'article L.215-1 del Codi de Consum poden buscar i constatar les infraccions a les disposicions dels textos de l'article 2 d'aquesta llei.
A aquest efecte, els agents poden penetrar de dia als llocs i vehicles esmentats al primer paràgraf de l'article L.213-4 del mateix codi i en aquells on siguin exercides les activitats esmentades a l'article L.216-1, excepte als llocs que també fan d'habitació. Poden consultar els documents necessaris per a acomplir llur missió, poden fer-ne còpia i recollir, per convocatòria o al mateix lloc, els informes i justificacions adients al compliment de llur missió.
Poden igualment sostreure un exemplar dels béns o productes encausats en les condicions previstes per decret del Consell de l'Estat.Article 17
Qualsevol persona que impedeixi directament o indirectament l'acompliment de les missions dels agents esmentats al primer paràgraf de l'article 16 o no posa a llur disposició els mitjans necessaris per a aquesta finalitat pot sofrir les penes previstes al segon apartat[C3] de l'article 433-5 del Codi Penal.Article 18
Les infraccions a les disposicions dels textos d'aquesta llei tenen reflex en una multa que és vàlida mentre no s'estableixi el contrari.
Les denúncies han d'anar dirigides al fiscal, en els cinc dies següents a l'execució, sota pena de nul×litat.
També cal trametre'n una còpia a l'interessat, en el mateix termini.Article 19
Desprès de l'article 2-13 del Codi de Procediment Penal és afegit l'article 2-14 següent:«Article 2-14
«Qualsevol associació declarada regularment que es proposi en els seus estatuts la defensa de la llengua francesa i que sigui aprovada amb les condicions fixades per decret del Consell d'Estat, pot exercir els drets reconeguts a la part civil pel que fa a les infraccions comeses contra els articles 2, 3, 4, 6, 7 i 10 de la Llei 94-665, de 4 d'agost de 1994 relativa a l'ús de la llengua francesa.»Article 20
Aquesta llei és d'ordre públic. És d'aplicació als contractes establerts després de la seva entrada en vigor.Article 21
Les disposicions d'aquesta llei han de ser aplicades sens perjudici de la legislació i de la reglamentació existents pel que fa a les llengües regionals de França, i no s'oposen a llur ús.Article 22
Cada any, abans del 15 de setembre, el Govern ha de lliurar un informe a les Assemblees sobre l'aplicació d'aquesta llei i de les disposicions de les convencions i tractats internacionals relatius a l'estat de la llengua francesa a les institucions internacionals.Article 23
Les disposicions de l'article 2 entraran en vigor en la data de publicació del decret del Consell d'Estat que defineix les infraccions a les disposicions d'aquest article i com a molt tard, dotze mesos després de la publicació de la llei al Diari Oficial.
Les disposicions dels articles 3 i 4 d'aquesta llei entraran en vigor sis mesos després de l'entrada en vigor de l'article 2.Article 24
S'abroga la llei 75-1349 del 31 de desembre de 1975 relativa a l'ús de la llengua francesa, excepte els articles 1r al 3r que s'abrogaran a partir de l'entrada en vigor de l'article 2 d'aquesta llei i del seu article 6 que s'abrogarà a partir de l'entrada en vigor de l'article 3 d'aquesta llei.Aquesta llei serà executada com a llei de l'Estat.