Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a
les Illes Balears (BOCAIB n. 77, de 28 de juny de 2001)

Article 8. Drets lingüístics dels consumidors

1. En els establiments regulats en aquesta llei, els consumidors tenen dret
a ser atesos en alguna de les llengües oficials de les Illes Balears, i no podran ser
discriminats o atesos incorrectament per raó de la llengua oficial que emprin.
2. En els establiments al detall que disposen d’una plantilla laboral de més
de tres treballadors, els consumidors tenen, a més, el dret de ser atesos en la
llengua oficial de les Illes Balears que escullin.
3. La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els
documents d’oferta de serveis per als consumidors dels establiments oberts al
públic han de ser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s’aplica a les
marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat
industrial.
En els termes que reglamentàriament es determinin, els establiments
comercials informaran els consumidors dels seus drets lingüístics mitjançant la
col·locació dels anuncis corresponents.
4. Les administracions competents promouran l’ús progressiu de la llengua
catalana en les activitats comercials, com també en els rètols, símbols i distintius
dels establiments comercials de les Illes Balears.

Capítol II. Infraccions administratives

Article 46. Infraccions

1. Sense perjudici de les responsabilitats d’altra índole que es puguin
derivar, constitueixen infraccions administratives en matèria de comerç interior,
les accions o omissions tipificades en aquesta llei.
2. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Article 47. Responsabilitat

La responsabilitat administrativa per les infraccions tipificades en aquesta
llei correspondrà a la persona física o jurídica que realitzi les accions o omissions
tipificades en aquesta llei. Es presumirà que aquestes s’han realitzat pels titulars
de l’empresa o de l’activitat comercial de què es tracti.

Article 48. Infraccions lleus

Es consideren infraccions lleus, les següents:
a) La no exhibició de la necessària autorització, homologació o comunicació
en la forma legal o reglamentària establerta.
b) L’incompliment de l’obligació d’informar el públic sobre els dies i les
hores d’obertura i de tancament dels establiments comercials, o no fer-ho en un
lloc visible de l’establiment.
c) L’incompliment dels horaris comercials quan no constitueixi falta greu
o molt greu.
d) L’incompliment de les obligacions establertes en aquesta llei, quan no
estigui conceptuat com a infracció greu o molt greu.

Article 49. Infraccions greus

Es consideren infraccions greus, les següents:
a) La negativa o resistència a subministrar dades o a facilitar la informació
requerida per les autoritats o els seus agents i funcionaris de l’administració
comercial en l’exercici de les seves funcions de comprovació, i el subministrament
d’informació inexacta o incompleta.
b) Realitzar vendes a pèrdues.
c) Exigir preus superiors a aquells que haguessin estat objecte de fixació
administrativa.
d) L’obertura de l’establiment comercial en diumenge o dia festiu no
autoritzat per a la realització d’activitats comercials.
e) L’incompliment de les obligacions d’inscripció i comunicació de
variació de dades a les seccions del Registre general de comerç de les Illes
Balears.
f) La venda sota l’anunci o la denominació de “vendes amb obsequi”,
“vendes en rebaixes”, “vendes en liquidació”, “vendes de promoció d’oferta” o
“vendes de saldos”, amb inobservança de les prescripcions establertes a aquesta
llei.
g) L’afectació dels objectes ofertats a les vendes amb obsequi, en rebaixa
o en liquidació, per alguna causa que en redueixi el valor del mercat.
h) El falsejament, a les vendes promocionals, de la publicitat de la seva
oferta.
i) L’oferta d’operacions en cadena o piràmide en la forma prohibida per la
Llei 7/1996, de 15 de gener, de ordenación del comercio minorista.
j) Modificar, durant el període de durada de l’oferta de vendes amb
obsequi, el preu o la qualitat del producte.
k) L’incompliment del règim establert sobre lliurament dels obsequis
promocionals.
l) Anunciar vendes com si fossin de fabricant o majorista, amb incompliment
de l’establert al respecte per l’article 35 de la Llei 7/1996, de 15 de gener, de
ordenación del comercio minorista.
m) L’incompliment dels terminis de garantia i serveis postvenda, així com
de la custòdia dels articles.
n) L’incompliment del règim establert a la Llei 26/1991, de 21 de
novembre, de protecció dels consumidors, per a les vendes a domicili.
o) Les actuacions que impedeixin o dificultin l’exercici dels drets lingüístics
reconeguts en aquesta llei.
p) La venda ambulant o no sedentària en establiments turístics, no
autoritzada per la conselleria competent en matèria de comerç.
q) L’exercici d’activitats comercials que no hagin obtingut autorització,
quan aquesta sigui preceptiva d’acord amb aquesta llei.
r) La venda d’alcohol en els supòsits prohibits a l’article 7.4 d’aquesta llei.
s) La reincidència en infraccions lleus. S’entendrà que hi ha reincidència
en infraccions lleus si es donen els requisits establerts a l’article 67 de la Llei 7/
1996, de 15 de gener, ja esmentada.

Article 50. Infraccions molt greus

1. Es consideren infraccions molt greus les següents:
a) La negativa o resistència a subministrar dades o a facilitar la informació
requerida per les autoritats o els seus agents en l’exercici de les seves funcions
d’inspecció, quan s’efectuï acompanyada de violència física o verbal o de
qualsevol altra forma de pressió.
b) No disposar de la llicència autonòmica de gran establiment comercial
quan aquesta sigui preceptiva d’acord amb l’article 15 d’aquesta llei.
c) Les que, havent-se qualificat com a greus, hagin suposat una facturació
anual superior a 600.000 euros.
d) La reincidència en infraccions greus. S’entendrà que hi ha reincidència
en infraccions greus si es donen els requisits establerts a l’article 67 de la Llei 7/
1996, de 15 de gener, de ordenación del comercio minorista.
2. No obstant el que s’indica en l’apartat b) del punt anterior, quan
l’infractor compleixi els requisits exigits per obtenir la llicència corresponent, la
manca d’aquesta s’ha de sancionar com a infracció greu.

Article 51. Prescripció de les infraccions

Les infraccions regulades en aquesta llei prescriuen: als tres anys, les
qualificades de molt greus; als dos anys, les qualificades de greus; i als sis mesos,
les qualificades de lleus.

Capítol III. Sancions

Article 52. Tipologia de les sancions

1. Les infraccions assenyalades en aquesta llei donaran lloc a la imposició
de les sancions següents:
a) Admonició.
b) Multa.
c) Tancament de l’establiment o suspensió de l’activitat comercial, per un
termini màxim d’un any.
2. La comissió de les infraccions molt greus durà implícita la prohibició
d’obtenir subvencions i ajudes públiques durant un termini màxim de dos anys.

Article 53. Sancions

Les sancions aplicables per a les infraccions són les següents:
a) Les infraccions lleus se sancionaran amb admonició o multa de 150
euros fins a 1.500 euros.
b) Les infraccions greus se sancionaran amb multa de 1.501 euros fins a
15.000 euros.
c) Les infraccions molt greus se sancionaran amb multa de 15.001 euros
fins a 150.000 euros i en el supòsit que hagin significat un greu risc per a la salut,
un greu perjudici econòmic o generat una àmplia alarma social, tancament de
l’establiment o suspensió de l’activitat comercial per un termini màxim d’un any.

Article 54. Graduació de les sancions

1. Les sancions es graduaran especialment en funció de la transcendència
social de la infracció, la situació de predomini de l’infractor en el mercat, la
naturalesa dels perjudicis causats, el volum de la facturació a la qual afecta, el
grau de voluntarietat o d’intencionalitat de l’infractor, la quantia del benefici
obtingut, la capacitat econòmica de l’infractor i el termini de temps durant el qual
s’hagi comès la infracció.
2. Quan el benefici que resulti d’una infracció sigui superior a la sanció que
pertoqui, aquesta es podrà incrementar en la quantia equivalent al benefici
obtingut.
3. Quan a la comissió d’una infracció s’acrediti l’existència d’un risc, de
danys o perjudicis per a la salut de les persones, d’alteració de la lliure
competència o de discriminació per raó de naixença, llengua, raça, sexe, religió,
opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, la sanció que
pertoqui serà incrementada fins a un 200% de la seva quantia.
BOIB Núm. 7 7 2 8 - 0 6 - 2 0 0 1 9 7 2 4

Article 55. Òrgans competents

Els òrgans competents per resoldre el procediment sancionador i imposar
les sancions, així com per a l’adopció de les mesures cautelars pertinents, són:
a) El director general que tengui atribuïdes les competències en matèria de
comerç, en les infraccions lleus.
b) El conseller competent en matèria de comerç, en les infraccions greus
i en tot tipus de mesures cautelars.
c) El Consell de Govern de les Illes Balears, per als supòsits de les
infraccions molt greus i de tancament temporal de l’empresa o de l’establiment
infractor.

Article 56. Mesures cautelars

1. L’autoritat competent per a la incoació del procediment sancionador
podrà acordar, en qualsevol moment del procediment, mitjançant resolució
motivada i amb audiència prèvia de la persona interessada, l’adopció de les
mesures cautelars adients, sempre que concorrin circumstàncies greus que
afectin la seguretat de les persones o dels béns, que suposin un perjudici greu o
manifest de difícil reparació, o que sigui necessari per assegurar l’eficàcia de la
resolució que, si pertoca, hi pot recaure.
2. Aquestes mesures cautelars, que no tendran el caràcter de sanció, podran
mantenir-se durant el temps necessari per a la rectificació dels defectes existents
i com a màxim fins a la resolució del procediment.

Article 57. Prescripció de les sancions

Les sancions prescriuen als tres anys, les qualificades de molt greus; als
dos anys, les qualificades de greus; i als sis mesos, les qualificades de lleus.
Aquests terminis s’han de comptar a partir de la fermesa de la resolució
sancionadora.

Disposicions finals

Disposició final primera

1. El Govern de les Illes Balears dictarà les disposicions reglamentàries
necessàries per a l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta llei.
2. Es faculta el Govern de les Illes Balears perquè, mitjançant decret,
actualitzi periòdicament la quantia de les sancions econòmiques contingudes a
la llei present. L’augment mai no podrà ser superior a la taxa de variació
interanual que experimenti l’índex de preus al consum.

Disposició final segona

Aquesta llei entrarà en vigor el dia següent al de la seva publicació en el
Butlletí Oficial de les Illes Balears. Això no obstant:
1. L’article 8.2 començarà a vigir dia 1 de gener del 2002.
2. L’article 8.3 i l’article 19 començaran a vigir dia 1 de gener del 2003.