Llei del Registre Civil, de 8 de juny de 1957. Articles 54 i 55 redactats d'acord amb la Llei 40/1999, de 5 de novembre (BOE 266, de l'endemà), sobre noms i cognoms i el seu ordre



Article 54
"En la inscripció s’ha d’expressar el nom que es dóna al nadó, si bé no s’hi podrà consignar més d’un nom compost ni més de dos de simples.
Queden prohibits els noms que objectivament perjudiquin la persona, com també els diminutius o variants familiars i col·loquials que no hagin assolit substantivitat, els que facin confusa la identificació i els que indueixin en conjunt a error quant al sexe.
No es pot imposar al nadó el mateix nom que tingui un dels seus germans, llevat que sigui mort, com tampoc la seva traducció usual a una altra llengua.
A petició de l'interessat o del seu representant legal, l'encarregat del Registre ha de substituir el nom propi d'aquell pel seu equivalent onomàstic en qualsevol de les llengües espanyoles".

Article 55
(…)
L'encarregat del Registre, a petició de l'interessat o del seu representant legal, ha de procedir a regularitzar ortogràficament els cognoms quan la forma inscrita en el Registre no s'adeqüi a la gramàtica i fonètica de la llengua espanyola corresponent".