Llei 18/1997, de 13 de maig (BOE 115, del 14), de modificació de l'article 8 de la Llei del contracte d'assegurança per garantir la plena utilització de totes les llengües oficials en la redacció dels contractes

Exposició de motius

1
La Llei 50/1980, de 8 d’octubre, del contracte d’assegurança, no establia cap regulació en relació amb les llengües que es podrien utilitzar per redactar els contractes, per la qual cosa aquesta matèria quedava subjecta únicament al lliure acord entre les parts.

No obstant això, la disposició addicional sisena de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les assegurances privades, va modificar aquest ple equilibri lingüístic en aquest àmbit, i va introduir un paràgraf inicial a l’article 8 en què s’estableix que: "la pòlissa del contracte ha d’estar redactat en tot cas en castellà i, si el prenedor de l’assegurança ho sol·licita, en una altra llengua".

2
El text de l’esmentada disposició addicional queda corregit amb la nova redacció que s’hi dóna, de manera que ja no és un requisit necessari perquè el contracte tingui plena validesa que obligatòriament hagi d’estar redactat en castellà.

La nova redacció, conforme amb els principis constitucionals que reconeixen la pluralitat lingüística, respecta igualment la Directriu 92/1996, del Consell de la Unió Europea, la qual reconeix al prenedor de l’assegurança el dret que el contracte es redacti, en una llengua oficial del territori de l’Estat membre on es formalitzi i, a més, en una altra llengua que ell esculli.

Per tot això, i amb la finalitat de restablir el veritable sentit de la cooficialitat lingüística, es considera necessari reconèixer expressament en aquest àmbit la plena equiparació de les llengües en les comunitats autónomes on hi hagi més d’una llengua oficial, amb respecte alhora a la legislació comunitària.

Article únic
El paràgraf inicial de l’article 8 de la Llei 50/1980, de 8 d’octubre, del contracte d’assegurança, en la redacció donada per la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d’ordenació i supervisió de les assegurances privades, queda redactat de la forma següent:

"La pòlissa del contracte s’haurà de redactar, a elecció del prenedor de l’assegurança, en qualsevol de les llengües espanyoles oficials al lloc on aquella es formalitzi. Si el prenedor ho sol·licita, s’haurà de redactar en una altra llengua diferent, de conformitat amb la Directriu 92/96, del Consell de la Unió Europea, de 10 de novembre de 1992. Contindrà, com a mínim, les indicacions següents:"

Disposició final única
Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació en el Boletín Oficial del Estado.

Per tant,

Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats, que guardin i facin guardar aquesta Llei.