Articles de G. Bibiloni sobre llengua publicats    a L'Espira, suplement cultural del dissabte    del Diari de Balears


 

 

Amb bones paraules

 

Taxes i taxis

Molta gent deu pensar que la paraula taxímetre és un derivat de taxi. Però això no és així: si fos així, un taxímetre seria un aparell per a mesurar la llargada dels taxis, o l'amplada o l'alçada. És precisament al contrari: taxi és una paraula que surt per escurçament de taxímetre. Això vol dir que, parlant de paraules, abans són els taxímetres que els taxis.

Els vehicles destinats al lloguer amb conductor són una cosa molt antiga. En el segle XVII a París ja hi havia una cosa que podem anomenar taxis. Però un fet remarcable és la invenció d'un aparell per a mesurar el trajecte i calcular-ne el cost. L'artefacte, inventat per l'alemany Wilhelm Bruhn el 1891, es va dir en la llengua teutònica Taxameter, paraula formada amb el mot llatí taxa ('taxa', aquí en el sentit de 'cost del trajecte') i el sufix –meter. La nova paraula va passar al francès, amb la forma taxamètre, però molt aviat l'hel·lenista Théodore Reinach, insatisfet amb la troballa, el va corregir en taxímetre, d'acord amb la forma grega taxis. I el taxímetre va passar a totes les llengües, començant segurament per l'anglès. Els vehicles de lloguer que portaven taxímetre també es digueren en un principi taxímetres, una forma econòmica de dir vehicles de taxímetre. Però com que en el llenguatge el desig d'economia pot arribar a ser insaciable, els taxímetres (vehicles) encara s'escurçaren en taxis, una paraula que s'ha fet universal. Als Estats Units es va encunyar el terme taxicab, format amb els elements taxi i cab, que no és més que un escurçament —un altre— de cabriolet. La parauleta va ser inventada per Harry Nathaniel Allen, l'amo de la primera companyia de taxis de New York, qui n'importà 600 de França i que, per cert, els pintà de groc. En rigor, taxicab vol dir cabriolet amb taxímetre. Però com que el mot taxicab és molt llarg per als americans, uns en diuen taxi i uns altres cab. Ah, si el senyor Reinach no hagués tingut la pensada de canviar taxàmetre per taxímetre, ara no existiria la paraula taxi. Els taxistes que li estiguin agraïts.

Sobre la paraula taxa, progenitora dels taxis, també hi ha coses a dir. El mot procedeix, com deia, del llatí taxa, o potser més aviat és un deverbal romànic de taxar, i aquest procedeix del llatí taxare, que vol dir 'tocar molt i fortament', 'palpar', i després 'estimar', 'avaluar'. És una paraula que du x en la majoria de llengües, però els espanyols, tan proclius a confondre el seso amb el sexo, n'han fet tasa, i això, en el nostre context de subordinació, ha portat com a conseqüència que molts dels nostres compatriotes confonguin un impost amb un recipient per a beure te.

Filant més prim, el llatí taxare en català va donar tatxar i d'aquest sortiren els derivats tatxació (acció de taxar) o tatxa (taxa). En els segles dits de decadència aquestes formes es van abandonar i van entrar els castellanismes tassa, tassar, tassació i tassador, que no van ser esmenats fins a la codificació de Fabra. Aquest, sempre atent a l'etimologia i a les llengües europees, va implantar encertadament les formes actuals.

Diguem també que a l'administració espanyola es diu impost a una quantitat que es paga pel fet de posseir o adquirir algun bé, mentre que es diu taxa als diners que es paguen per la prestació d'un servei concret. Però això se separa de la pràctica de les llengües europees, que per al que nosaltres diem imposts diuen taxes. Per exemple, la taxa sobre el valor afegit (TVA en francès, VAT en anglès), que en espanyol és IVA. Un punt a revisar, com tota la terminologia administrativa, sobretot en la perspectiva de la construcció d'un estat català. N'haurem de continuar parlant: ara no hi ha més espai.

Ah, i tornant als taxis, els de New York conserven el groc del seu fundador. Quan començarem a reivindicar que els de Palma recuperin els seus colors, tan tristament i vergonyosament abandonats?

 

 

Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 12 de febrer de 2011.

Tots els articles