Articles de G. Bibiloni sobre llengua publicats    a L'Espira, suplement cultural del dissabte    del Diari de Balears


 

 

Amb bones paraules

 

Son Bordoi

Deia Joan Solà no fa gaire que la poca competència d'alguns correctors era un fet preocupant. Molts de textos publicats, passats per les mans d'un corrector, fan una mica de pena. També és cert que la culpa no és sempre dels correctors, als quals sovint algú sense criteri els imposa criteris que ells no comparteixen. Però, així i tot, no seria de més que féssim —els qui ho hem de fer— un poc de reflexió pel nivell que tenen alguns llicenciats en Filologia Catalana quan surten de la universitat, encara que això no es pugui separar d'una problemàtica general i profunda del nostre sistema educatiu. Als assessors lingüístics, correctors i altres professionals de la llengua els hem d'exigir una gran competència professional, impensable si els qui passen per la universitat no abandonen un hàbit que hi és estès i augmenta de manera preocupant: no llegir. I, deixada la universitat, un professional hauria de llegir tot allò que es publica sobre la seva especialitat. Fins i tot arribaria a l'extrem de recomanar que els nostres correctors, inclosos els del Diari de Balears, es decidissin a llegir aquests articlets que el nostre estimat diari té la gentilesa d'acollir. Disculpau el preàmbul dolgut. Dolgut perquè el català dels nostres mitjans de comunicació no va com hauria d'anar.

Posarem un exemple. Aquests dies a tots els mitjans de Mallorca en català —Diari de Balears, IB3, Televisió de Mallorca, els digitals Tribuna Mallorca i La Veu de Mallorca, etc.— hem vist escrit profusament i unànimement Son Bordoy (1). No s'ha de ser molt sagaç per a saber que en català no s'utilitza la y (fora del dígraf ny), i que ha plogut molt d'ençà que escrivíem Deyà o torrent de Pareys. Un corrector ha de saber què és un antropotopònim (un topònim format a partir d'un nom de persona, per als profans) i que els cognoms que s'integren en un topònim s'escriuen amb grafia normalitzada, és a dir subjectant-se a les regles bàsiques de l'ortografia vigent (per exemple, inexistència de y fora del dígraf ny) i a l'etimologia quan aquesta és ben coneguda.

Aquells cognoms que tradicionalment s'han escrit amb y (una grafia normal abans de la normativa actual) quan apareixen en un topònim consolidat s'han d'escriure amb i: Eloi (tradicionalment Aloy), Gaià, Maians, Moià, Morei (que no s'ha de confondre amb Morell), Reiners (tradicionalment Reynés), etc.

Quan la i (o y) és una conseqüència del fenomen de la iodització, cal escriure ll si l'etimologia és clara. No hi ha cap dubte que ha de ser així quan el cognom s'identifica amb un nom comú: Fillol, Mallol (vinya novella), Palleres (plural de pallera, 'munt de palla', escrit normalment Payeras), Trullol o Trullols (diminutiu de trull, 'molí de fer oli'), etc. També quan el cognom s'identifica amb un topònim de grafia consolidada, com Brull (del topònim el Brull, municipi d'Osona, que alhora surt del nom comú brull, el brotet tendre del cereal que comença a créixer), que a Mallorca es pronuncia Brui (Son Brull, abans Son Bruy, a la zona de la Plaça de Toros).

Hi ha alguns casos en què l'etimologia és dubtosa, i aquí cal actuar amb prudència. El cognom Bordoi és probable que vingui del topònim Bordoll, un poblet del municipi d'Orellà, a la comarca del Conflent, que inicialment es deia Bardoll. Al continent es troben els cognoms Bardoll, Bordoll i fins i tot la forma amb grafia francesitzant Bourdouil (Bordoll es pronuncia Burdull en el dialecte nord-català). És possible, doncs, que acabem escrivint Bordoll. Però, encara que és menys probable, també podria ser que el nostre cognom fos un derivat de bord, amb el sufix -oi (com Mudoi és un diminutiu de Mut). Escriure Son Bordoll és arriscat, i potser convé no prendre la decisió fins que n'estiguem ben segurs. Però només hi ha dues opcions acceptables: Son Bordoll i Son Bordoi. Si no ens decidim per la primera, haurem d'emprar indefectiblement la segona, però de cap manera Son Bordoy.

Hi ha algun altre cognom similar, d'etimologia no segura, com Caldentei, que possiblement és una reducció de Casal d'en Tell, i Tell és un nom propi tret de tell (pronunciat tei, amb vocal neutra), nom de l'arbre del gènere tilia.

Altres cognoms pronunciats amb i, a causa del mateix fenomen de la iodització, ja s'han escrit tradicionalment amb ll (Fenollar, Perelló, Rosselló, Torelló, etc.), igual que s'hi escriuen els topònims corresponents, i, fins i tot, la forma escrita ha arrossegat la pronúncia cap a la desiodització.

(1) Son Bordoi és una possessió del terme de Palma amb un projecte d'urbanització, cosa que ha provocat una polèmica.

 

Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 23 de gener de 2010.

Tots els articles