Articles de G. Bibiloni sobre llengua publicats    a L'Espira, suplement cultural del dissabte    del Diari de Balears


 

 

Amb bones paraules

 

Invertir i investir

En espanyol i en català oficial hi ha la paraula invertir, que, a més del significat de posar una cosa en l'ordre o el sentit invers respecte de l'inicial, té el sentit de col·locar diners o capitals a una empresa o a un sector de l'economia a fi de treure'n beneficis. Doncs bé, a aquest darrer significat hi correspon en totes les llengües la paraula investir: anglès invest, francès investir, portuguès (i gallec) investir, italià investire, alemany investieren, etc. Correlativament hi ha nom investiment: anglès investment, francès investissement, portuguès (i gallec) investimento, italià investimento, alemany Investitionen; però espanyol inversión.

El significat primari de investir és 'posar algú en possessió d'una jurisdicció, poder, dignitat, càrrec, etc.'. I això prové del llatí investire (compost de vestire), que pren aquest sentit jurídic durant l'Edat Mitjana. En català medieval investir té entre altres aquest significat, que també correspon a la variant alterada envestir. I envestir agafa també a l'Edat Mitjana el significat de 'acometre' o 'atacar', possiblement a partir d'un ús militar: primer 'envoltar estretament' (com un vestit) una fortalesa o un grup de persones (assetjar), i després 'atacar'. Aquest procés es va operar en italià i es va exportar al francès i a l'espanyol, però Coromines creu que en català és una evolució autòctona. També és en italià que investire va agafar el sentit de col·locar diners en alguna empresa. Aquest significat ja es documenta el XIV. I de l'italià el nou sentit econòmic es va escampar modernament a totes les llengües europees, per mediació de l'anglès to invest, que es comença a documentar amb aquest valor en el segle XVII.

El misteri és l'espanyol invertir, amb una erra insòlita, que fa coincidir el mot amb invertir de invertere (compost de in i de vertere), és a dir, canviar la posició o el sentit d'una cosa, una paraula independent de la que ara ens interessa i que també tenen totes les llengües (en espanyol i francès aquest invertir es documenta en el segle XVI). Segons les dades del Corpus Diacrónico del Español, les primeres aparicions d'aquell valor semàntic (econòmic) es produeixen el segle XVIII, i el primer diccionari acadèmic que el recull és el del 1817 ("hablando de caudales es emplearlos, gastarlos").  D'on ve aquest invertir espanyol? En principi, pensaríem que de l'italià investire, com passa a totes les llengües, i que en el domini espanyol s'hauria confós amb invertir (capgirar) i s'hauria produït l'original canvi de forma.

En català la primera documentació coneguda de invertir és tardana: el diccionari de Belvitges, Esteve i Juglà (1803), que no defineix la paraula, però se suposa que només hi té el significat primari. A altres diccionaris del segle XIX apareixerà després el significat econòmic. Els diccionaris etimològics catalans, com els espanyols, no separen els dos sentits de invertir, i ens diuen que l'ètim és invertere, cosa que, en principi, no hauríem de creure per al significat econòmic. No vull, tanmateix, menysprear una dada: Coromines diu que invertere en la baixa època significava 'baratar, bescanviar' i que "partint d'aquesta accepció es passà a l'Edat Mitjana a 'esmerçar', 'esmerç' [fi segle XIII]". I dóna un text de c. 1283: "encara pren En G. de Ribes, en la ba<l.>lia de Ribes, inversió per sobreredeume, 62 sous".  Una insòlita aparició de inversió en el segle XIII, i amb un significat no clar de tot; en les altres llengües el mot comença a circular en el segle XVI, naturalment amb el significat de 'capgirament'. El bot entre el segle XIII i el XIX és massa gros perquè puguem veure una relació entre els dos usos.

És difícil, vista la unanimitat de les llengües europees en la forma investir i l'ús modern del mot en la majoria d'aquestes llengües, creure que el català invertir sigui autòcton i procedent de invertere. Ni tampoc, segurament, en espanyol. Sempre amb la predisposició a alterar aquesta visió si altres dades que puguin sorgir ho aconsellen, crec que es pot considerar que el català invertir, en el sentit econòmic, és un castellanisme modern, que, com tants altres que aquí hem denunciat, separa el català de la unanimitat de les llengües europees.

 

 

 

Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 28 de novembre de 2009.

Tots els articles