|
Amb bones paraules
I Bon vespre quan és fosc
A la majoria de llengües europees hi ha una paraula per a designar la part del dia compresa entre la posta de sol o la desaparició de la claror solar i el moment d'anar a dormir. En català general vespre, en francès soir, en anglès evening, en italià sera, en alemany Abend, en neerlandès avond, en noruec kveld, en suec kväll, etc. L'espanyol i el portuguès es caracteritzen per no tenir una paraula equivalent, per la qual cosa en espanyol s'ha creat el compost tarde-noche, que s'utilitza ocasionalment i que adesiara algun català calca en un absurd tarda-vespre.
Els parlants de les llengües que tenen una paraula equivalent a vespre fan servir la fórmula bon vespre com a salutació d'entrada durant aquesta part del dia: bon vespre, bon soir, buona sera, good evening, Guten Abend, etc. I, d'altra banda, utilitzen el bona nit (bone nuit, buona notte, good night, Gute Nacht) només quan se'n van a dormir o quan s'acomiaden. És lògic: el vespre és una part del dia (dia oposat a nit), un temps en què la gent està activa, mentre que la nit és el temps en què dormim; és del tot raonable que et desitgin bona nit quan te'n vas a dormir, no quan ets a una part del dia que no és la nit. Els parlants d'espanyol i de portuguès, en canvi, diuen buenas noches o boa noite tant quan arriben com quan se'n van. També és lògic, perquè per a ells, que no tenen vespre, quan fa fosca ja és la nit.
A Mallorca el sistema diguem-ne paneuropeu funciona amb tota perfecció. Bon vespre es diu sempre en arribar, com a salutació d'entrada, sigui l'hora que sigui, encara que el rellotge marqui les 4 de la matinada (circumstància ara bastant normal, sobretot per als joves; abans només s'esdevenia a les vetles dels morts i poca cosa més). I bona nit, només quan un se'n va, sigui també l'hora que sigui. Ara fora de Mallorca —també a Menorca i a Eivissa— trobam pertot el sistema de l'espanyol i del portuguès: només bona nit. I davant això se susciten uns quants dubtes. Fóra possible que l'ús actual mallorquí fos un romanent d'un ús general de la llengua d'altres èpoques? Podria ser que el bona nit com a salutació d'entrada hagués comparegut per imitació del castellà, com el bones tardes tractat a l'article precedent? Aplicant els bons principis jurídics, cal presumir la innocència d'aquest bona nit fins que no se'n demostri la culpabilitat. Però els qui ens dedicam a l'estudi de la llengua hem d'estar atents als fets i a les proves. A diferència del bones tardes, rehabilitat en bona tarda, que deixa proves del seu origen espuri per allà on passa, el bona nit té una fesomia que el presenta com a immaculat. Però també és estrany que el català de fora Mallorca, tot i tenir la paraula vespre (País Valencià a part), faci servir un sistema que no es troba a cap llengua de l'entorn menys a les que ja hem esmentat. I si el bona nit d'arribada és la cosa que s'ha dit sempre, d'on surt aquest ús mallorquí tan diferent, sòlid i arrelat?
No cal dir que és necessari preservar l'ús mallorquí de qualsevol influència que el pugui desbaratar. Però calen més coses. Caldria introduir ràpidament bon vespre al DIEC (encara que només sigui perquè és viu a una part del país). Si a l'entrada tarda hi ha bona tarda i a l'entrada nit hi ha bona nit, per què a l'entrada vespre no hi ha bon vespre? I si aquest bon vespre s'escampa pel continent, ningú no haurà perdut res. Alguns ja ho han intentat en alguns mitjans de comunicació del Principat, una provatura que, si hagués tingut el suport, i no l'oposició, dels responsables lingüístics dels mitjans principals, ara hauria triomfat i seria tan natural com tantes coses que han triomfat. I si s'escampa segons l'ús mallorquí i europeu, oli en un llum.
Aquest article ha estat publicat a l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, el dia 26 de setembre de 2009.
